Tasca 1: Reflexió vídeo educació

1. Què significa aprendre i ensenyar en el nostre temps. Què significava abans. En què ha canviat?

Tots dos conceptes van molt lligats de la mà, avui dia.
Per APRENDRE, entenem el procés a través del qual es van adquirint noves habilitats, coneixements, conductes, valors, etc, com a resultat de l’experiència, l’observació i l’estudi. I per ENSENYAR, entenem transmetre coneixements, habilitats, idees a una persona que no les té amb la intenció de que les comprengui i faci ús d’elles.

Des del meu punt de vista, a l’educació d’abans només s’ensenyava i els alumnes aprenien els conceptes de manera memorística i solament allò que els mestre els hi deia, és a dir, que no tenien cabuda a fer reflexions o donar opinió sobre allò que a ells els hi semblava correcte o no. L’educació d’abans era molt més dictatorial, on s’aprenien maneres de ser, a comportar-se bé i ideologies polítiques diverses.
En canvi, a l’actualitat, s’està anant cap a una educació basada en l’autoaprenentatge de cada persona. Els docents transmeten als seus alumnes aquells coneixements que els seran útils per a la vida quotidiana per a que ells després puguin desenvolupar-se de la millor manera possible. Els alumnes són els protagonistes de la seva educació, els quals han de decidir que aprendre i com fer-ho.

Cal destacar la manera de castigar als alumnes d’abans, com hem pogut observar al vídeo, on els professors eren lliures de donar una “ bufetada” i/o “colleja” a aquells alumnes revoltosos. Avui, això ha desaparegut i està prohibit. Jo, personalment, opto per els “càstigs educatius” dels quals l’alumnat aprèn dels errors que ha comés d’un manera més educativa deixant de banda la violència.

Cada vegada més s’ha de lluitar contra les males maneres d’educar, hem d’anar cap a una educació lliure per a tothom, on tots puguem dir la nostra sense rebre conseqüències dolentes.

2. Com es produeix l'accés al coneixement?

L’accés al coneixement, poc a poc, s’ha anant obrint a tothom. Avui dia, tothom aprèn quan vol i el que vol, i més ara amb la introducció de les noves tecnologies. Abans no tots podien accedir al coneixement, degut al seu status i l’educació era cosa de pocs. Actualment, l’educació es per a tothom, independentment del seu status.



3. Reptes per a professors i estudiants.

Els professors han de conèixer molt bé als seus alumnes, el grup amb el qual treballarà, per així poder adequar les metodologies i formes d’aprendre i ensenyar en base a les necessitats del grup. També han d’estar immersos en un continu procés de renovació, és a dir, que han d’estar al dia de tots els canvis que es van produint, com per exemple, la implantació de les TIC, la nova llei, el nou calendari escolar, etc. Per altra banda, i molt important, ha de saber ensenyar, de manera dinàmica, motivadora, i fent que els alumnes se sentin importants en el procés d’ensennyament-aprenentatge. Ells només han de ser un guia en la formació de l’alumnat. I sobretot i molt important han de fer-se respectar per els alumnes.
Per altra banda, els alumnes han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, fent de les experiències, habilitats i valors que van adquirint una “maleta” que portaran al llarg de tota la seva vida i que els permetrà desenvolupar-se a la societat que els envolta. Han d’estar al dia de tot allò que passa i també han d’estar preparats per els canvis.
Han de respectar als professors i als altres (pares, mares, amics...).